La present edició vol posar a l'abast del públic jove l'obra d'una autora jove, perquè Maria-Mercè Marçal tenia vint-i-set anys quan va publicar Bruixa de dol. Es tracta d'una obra compromesa amb la vida, amb la llengua i amb l'amor i la llibertat, temes que l'autora tracta amb formes poètiques populars i clàssiques alhora, i amb imatges que reclamen una lectura alternativa i agosarada perquè expressen la seva vivència de dona i de feminista. Mercè Otero Vidal procura acompanyar la lectura d'aquesta obra de Maria-Mercè Marçal des de la seva experiència de professora de secundària i des de la coeducació i la ginecocrítica. La fecunditat de l'entramat de forma i fons en la poesia de Maria-Mercè Marçal es podria comparar a l'arrapament de l'heura que tan significativa i important va ser en la seva vida i en la seva obra. Bruixa de dol és una obra amb una dinàmica progressiva que va d'un jo més íntim a un nosaltres col·lectiu, les dones (fades i bruixes), més èpic.Font: “Bruixa de dol” [en línia] www.libranda.com [Disponible a: http://www.libranda.com/ficha.aspx?ISBN=9788429766080] Consulta: 21 d’octubre de 2010
Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) va ser una poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora. Usà com a nom de ploma Maria-Mercè Marçal.El seu primer llibre de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976) prologat per Joan Brossa amb una esplèndida sextina, inclou el poema Divisa, que té el caràcter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme:
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Aquests versos van esdevenir molt coneguts i gairebé bandera del moviment feminista d'esquerres a Catalunya, que ha patrimonialitat l'autora fins al punt de relativitzar-la com a escriptora de primer ordre en termes absoluts.
En el seu vessant com a traductora, va traduïr autores com Colette, Marguerite Yourcenar, Anna Akhmàtova, Marina Tsvetàieva, Charles Baudelaire o Leonor Fini.
Va morir a Barcelona, a causa d'un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.
Llibres publicats:
Cau de llunes. Barcelona: Proa, 1977 (Premi Carles Riba 1976).
Bruixa de dol (1977-1979). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1979
Terra de mai. València: El cingle, 1982
Sal oberta. Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1982
La germana, l'estrangera (1981-1984). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1985
Contraclaror: Antologia poètica de Clementina Arderiu Barcelona: La Sal, edicions de les dones, 1985
Desglaç (1984-1988). Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 1988
Llengua abolida (1973-1988). Valencia: 1989
La passió segons Renée Vivien, 1994. (Premi Carlemany 1994)
Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del S.XX Barcelona: La Magrana, 1999
Raó del cos. Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 2000
Contraban de llum. Antologia poètica Barcelona, Proa, 2001
El meu amor sense casa (CD), Barcelona, Proa, 2003
Font: “Maria Mercè Marçal i Serra" [en línia] Viquipèdia. Wikimedia Foundation, Inc. [Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Merc%C3%A8_Mar%C3%A7al_i_Serra] Consulta: 27 d’octubre de 2010
I
Aigua sobre aigua,
sobre l’aigua, set.
Al bell cor de l’aigua,
negres ganivets.
i jo, sola,
entre albera i alba.
Al bell cor de l’aigua
negres ganivets.
Passava una barca
franca de remer
i jo, sola,
entre albera i alba.
Passava una barca
franca de remer
en un foc de pales
que baten el vent
i jo, sola,
entre albera i alba.
En un foc de pales
que baten el vent
ve encesa la barca
amb la lluna a pes
i jo, sola,
entre albera i alba.
Ve encesa la barca
amb la lluna a pes.
L’amor hi clavava
negres ganivets.
i jo, sola,
entre albera i alba.
