Més que una novel·la que barreja l’exotisme de dues cultures , aquest és el retrat d’una generació , d’un món proper i alhora llunyà, i de l’esperança que tots tenim a ajudar perquè sigui una mica millor.
(Text de la solapa de l’edició d’Edebé)
Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) és un escriptor català.
Les primeres incursions literàries de Jordi Sierra i Fabra comencen amb vuit anys. Amb dotze ja havia escrit la primera novel·la llarga, de 500 pàgines. Resulta conegut especialment per la seva obra en el camp de la literatura infantil i juvenil, escrita tant en català com en castellà. Autor d'una obra ingent (uns 300 títols), ha estat traduït a 25 idiomes, ha venut milions d'exemplars dels seus llibres, col·lecciona premis literaris (Columna Jove, Vaixell de Vapor, Gran Angular, Ateneo de Sevilla, fins a un total de més de 30, sumant-hi català i castellà) i figura en els programes escolars a Catalunya, Espanya i Amèrica Llatina.
Destaca a més per la seva tasca d'estudi de la música rock i pop. Per exemple, el 1970 va abandonar els estudis i la feina i es va professionalizar de ple com a comentarista musical. Va contribuir a crear diverses revistes, com ara Popular 1 i Super Pop, a més del Trivial Pursuit de rock.
Recentment ha creat una fundació que porta el seu nom i que té com a objectiu promoure la creació literària entre els joves. La branca de la fundació a Colòmbia treballa en el sector de l'educació.
El 2007 va rebre el Premi Nacional de literatura Infantil i Juvenil atorgat pel Ministeri de Cultura espanyol per la seva novel·la Kafka y la muñeca viajera.
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Sierra_i_Fabra
PRIMERA PART
Capítol u
Quan el cotxe va enfilar la recta final, en direcció a l'edifici de governació, va fer sonar el clàxon un sol cop. N'hi va haver prou perquè la doctora Roca sortís a l'exterior embotida en el seu uniforme blanc, una taca de puresa en aquell marc format pel color ocre de la terra i l'exuberància de la vegetació que l'envoltava.
La Sílvia la va observar amb atenció, encuriosida.
N'havia sentit a parlar, d'ella, i molt. Però ara, per fi, la tenia al davant seu. En va tenir prou amb una ullada per adonar-se que les paraules no eren sinó pàl·lids reflexos d'una realitat. La seva fama la precedia, però va ser suficient de veure-li els ulls i mirar-li les mans. Ulls determinants. Mans de lluita.
(...)