La jove Meggie haviat descobrirà qui són de veritat Dit Polsegós, Capricorni o Llengua de Bruixot.Quan Mo, el seu pare, saluda a un estrany visitant que apareix a casa seu, la Meggie nota de seguida el perill que emana d’aquella persona. És per això que decideixen fugir cap al sud, a casa de la tieta Elinor, propietària d’una de les biblioteques més fascinants que un es pugui imaginar. La Meggie descobrirà que els forasters que apareixen i desapareixen misteriosament anomenen al seu pare Llengua de Bruixot perquè té el do de donar vida als personatges dels llibres quan llegeix amb veu alta.
Cornelia Funke (Dorsten, Alemanya, 1958) va estudiar pedagogia i il•lustració. Aviat començà a treballar com a il·lustradora de llibres infantils i a escriure per a un públic jove. Ha escrit més de quaranta llibres que s’han traduït a més de trenta idiomes, a més de guions de televisió. Alguns dels seus títols s’han dut al cinema com Corazón de Tinta. El 2005 va ser escollida per la revista Time com una de les cent persones més influents del món. La seva obra ha estat guardonada amb nombrosos premis entre els quals destaquen: BookSense Book of tehe year Children’s Literature, EEUU (2006); El pizarrín de plata, premi holandès per a literatura infantil (2006); millor llibre de l’any 2005 als Disney Adventures Book Awards per Sangre de Tinta, entre altres. Actualment viu a Los Ángeles junt amb els seus dos fills. 
Aquella noche llovía. Era una lluvia fina, murmuradora. Incluso años y años después, a Meggie le bastaba cerrar los ojos para oír sus dedos diminutos tamborileando contra el cristal. En algún lugar de la oscuridad ladraba un perro y Meggie no podía conciliar el sueño, por más vueltas que diera en la cama.Guardaba debajo de la almohada el libro que había estado leyendo. La tapa presionaba su oreja, como si quisiera volver a atraparla entre las páginas impresas.
-Vaya, seguro que es comodísimo tener una cosa tan angulosa y dura debajo de la cabeza –le dijo su padre la primera vez que descubrió un libro debajo de su almohada-. Admítelo, por las noches te susurra su historia al oído.
