El brutal assassinat de la dona i el fill d’un famós jugador de bàsquet procedent de l’NBA, sacseja la vida quotidiana d’una tranquil·la ciutat catalana. Ningú imaginava que allò poguera passar, com qui diu, a la porta del costat. Però darrere el cas, el sergent Joan Pons i els seus homes es trobaran amb una trama ordida al detall durant anys per gaudir d’una venjança cruel.Abans de resoldre el doble crim,
Jordi Cervera (Reus, 1959). És periodista, guionista de ràdio i locutor. Ha treballat en les emissores de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.Col·labora abitualment en mitjans de premsa escrita com Avui, El Temps, Caràcters, El Periódico, La Mañana o Qué Leer i en concorreguts portals periodístics d'Internet. Té un blog molt visitat i premiat.
Ha rebut els premis Reus de Comunicació, els de narrativa Josep Pin i Soler, Pere Calders, Vila d'Ascó i Ferran Canyameres, o el Recull de Blanes i el Miquel Martí i Pol de poesia.
Ha publicat diversos llibres de poemes com Tanta xerrameca cansa, Noli me tangere, Atzavara o Butte, Gener a París, i també narracions com Professions liberals i El cau dels signes, novel·les com Dibuixos obscens, traduïda al castellà, Ànima de benzina, Desig de foc, i Mosques, reconeguda com la millor novel·la negra en català de l'any 2005.
Ha rebut els premis Reus de Comunicació, els de narrativa Josep Pin i Soler, Pere Calders, Vila d'Ascó i Ferran Canyameres, o el Recull de Blanes i el Miquel Martí i Pol de poesia.
Ha publicat diversos llibres de poemes com Tanta xerrameca cansa, Noli me tangere, Atzavara o Butte, Gener a París, i també narracions com Professions liberals i El cau dels signes, novel·les com Dibuixos obscens, traduïda al castellà, Ànima de benzina, Desig de foc, i Mosques, reconeguda com la millor novel·la negra en català de l'any 2005.
Capítol u
Només trenta segons i tot s’haurà acabat. Trenta segons llargs com una eternitat infinita, trenta segons breus com una respiració agònica. El temps és un cos estrany, una màquina sense lleis que va íntimament lligada als girs
inconstants de l’ànima humana. Res no és igual i tot varia segons les retines que ho contemplen. I encara falten trenta segons per arribar al final d’aquest malson. Trenta segons! La vida o la mort tancades en trenta segons! Tot o res en mig minut!
Per més temps que passi i encara que en el fons li agradi, sap del cert que no s’acabarà mai d’acostumar del tot a aquest ritme, al pes de la pressió que el neguiteja, que l’altera, als instants que cauen com lloses de marbre i que sovint són com un cabdell de fil que no s’acaba mai. Com més en treus, més n’hi ha. I malgrat tot, potser és precisament això el que el manté viu i sempre en estat d’alerta. És la seva droga personal.
(…)
