Una noia adolescent, desorganitzada i plena d'il·lusions, l'Annabel Andrews, desperta un divendres al matí i es troba a si mateixa en el cos de la seva mare, amb qui havia discutit la nit anterior. De sobte, havent-se de fer càrrec dels assumptes de la família a Nova York i del seu germà petit Ben (a qui l'Annabel li dedica l’àlies poc afectuós d 'Ape Face', o sia, 'caramico'), i cada vegada més preocupada per la desaparició del seu propi cos, demana l'ajuda del seu veí i amic de la infància, Boris, encara que sense abans parlar amb ell sobre la seva crisi d'identitat. En el transcurs del dia i patint l'Annabel una sèrie de desventures cada vegada més estranyes i frustrants, es torna gradualment més conscient de la difícil vida de la seva mare, i aprèn, per la seva sorpresa, que en Ben la idolatra, i que en Boris en realitat es diu Morris, però té un problema de congestió nasal crònica que el va portar a pronunciar per via nasal la ema i la ena com a be i de. La novel·la transcorre fins el seu clímax quan en Ben també desapareix, segons sembla, per haver-se'n anat amb una noia bonica que en Boris no reconeixia, però en Ben hi va confiar sense dubtes. En el clímax i desenllaç, l'Annabel queda superada per les dificultats de la seva nova situació: l'aparent desaparició de la seva mare, la pèrdua dels fills, i la qüestió de com la seva estranya situació es va produir i quan/si s'ha de resoldre. Finalment, sembla que la mare de l'Annabel va causar el canvi de cossos a través de mitjans no especificats, i la misteriosa noia que es va endur en Ben va resultar ser la senyora Andrews mare en el cos de l'Annabel (la qual el recupera), la qual va fer moltes coses interessants a banda d'apropiar-se del cos de la noia: més va fer-li canvi d'imatge al cos mentre el féu servir, incloent-hi la remoció dels aparells dentals, i va recuperar una cita que l'Annabel havia oblidat (i hauria perdut, si no hagués estat per la intercessió de la mare).
Mary Rodgers (Nova York, 1931), compositora i escriptora de llibres infantils i juvenils nord-americana. Va rebre la seva formació al Wellesley College i a l'escola de música David Mannes College.
A l'inici de la seva carrera musical va treballar escrivint partitures per a clubs nocturns, espectacles de varietats, música per a teatre com el show de marionetes Davy Jones’ Locker, i per a la TV col·laborant en el programa Mary Martin Special, ambdós l'any 1959. Es va fer famosa quan va escriure la música pel seu primer musical complet Once Upon a Mattress amb lletra de Marshall Barer. El show es va estrenar fora de Broadway , on es representen els musicals i les obres més importants a Nova York, però finalment va arribar a Broadway on va estar en cartellera durant un any. El seu segon musical complet es va titular Hot Spot, que no va tenir tant d'èxit.
Ha estat també popular, com a autora de novel·les de ficció de literatura infantil i juvenil.
El seu primer llibre Freaky Friday (Quin dia tant bèstia), publicat l'any 1971, va rebre el premi The Christopher Award del Book World Spring Book Festival Awards. L'any 1976 els estudis Disney van adaptar al cinema aquesta novel·la; a més d'aquesta pel·lícula es va fer una adaptació per a la Televisió l'any 1995, i una versió musical amb partitura de la pròpia Mary Rodgers en col·laboració amb John Forster, que va ser representada per la companyia Theatreworks/USA. Es va fer un altre remake de la pel·lícula el 2003.
Entre les seves activitats actuals cal destacar la seva tasca com a representant de la família Rodgers en la The Rodgers & Hammerstein Organization que juntament amb la família Hammerstein s'encarrega dels arxius dels originals del seu pare i el que va ser el seu col·laborador lletrista, en comèdies musicals, durant molts anys, Oscar Hammerstein.
No us ho creureu, ningú que tingui dos dits de front no s'ho podria creure, però és ben cert, absolutament cert! Aquest matí, quan m'he despertat, m'he trobat que m'havia convertit en ma mare, Així que ja em teniu al llit de ma mare, amb els peus que m’arribaven allà on s’ajunten els llençols i amb el meu pare dormint a l’altre llit. Jo duia la camisa de dormir de ma mare i un anell a la meva mà esquerra, vull dir a la seva mà esquerra. I el cap tot ple de bonys i punxes.
