Cavall de guerra

Quan esclata la Primera Guerra Mundial, el Joey, un preciós cavall de granja, és venut a l’exèrcit i enviat al front. A través dels ulls de l’animal assistirem a la lluita per la supervivència i reviurem la seva amistat amb el jove Albert. El fort vincle entre tots dos demostra que el poder de l’amistat és més fort que qualsevol guerra. Steven Spielberg ja n'ha fet una adaptació cinematogràfica.

Michael Morpurgo, escriptor i poeta anglès, nascut l’any 1943, enmig de la Segona Guerra Mundial.  És conegut sobretot per la seva obra en la literatura infantil i juvenil, molt propera a l’estil dels contes tradicionals, però amb una manera de escriure molt personal. Morpurgo ha tingut nombrosos premis, entre els que destaquem el  Whitbread de 1995, el Hampsire Book o el Prix Sorcières.

CAPITOL 1

Els meus primers records són un batibull de camps accidentats, de quadres fosques i humides i  de rates que s’esmunyien entre les bigues que hi havia damunt meu. Però recordo perfectament el dia de la venda dels cavalls. El terror que vaig sentir en aquell moment se’m va quedar gravat per a la resta de la meva vida.

No tenia ni sis mesos, i era un poltre malgirbat de potes llargarudes que mai no s’havia allunyat ni uns metres del costat de la seva mare. Aquell dia, ens van separar durant el terrible enrenou que es va produir al clos on ens exposaven per ser subhastats i ja mai més no la vaig tornar a veure. Era una euga de granja molt treballadora que, encara que ja no fos jove, no havia perdut  la fortalesa ni la resistència d’un cavall de tir irlandès, com era prou evident pels seus quarters davanters i posteriors.  La van vendre al cap de pocs minuts, i abans que la pogués seguir quan traspassava les portes del clos, ja se l’havien endut ben lluny. Però jo vaig ser més difícil de vendre. Potser va ser per la mirada d’esverament que feia mentre voltava desesperat pel clos intentant trobar la mare, o potser va ser perquè cap dels grangers ni gitanos que eren presents en la venda no volien un poltre llargarut i només mig pura sang. Però, fos com fos, van estar regatejant perquè deien que jo era molt menut, i va passar una bona estona abans no vaig sentir el cop de martell i em van treure del clos per dur-me a una altra cleda.
...