Aquest incendi va ser un dels esdeveniments de l’època que va donar lloc a la celebració del Dia de la Dona Treballadora. El llibre vol ser un homenatge i un recordatori a totes les dones que han lluitat i lluiten per la igualtat i llibertat de les dones.
Núria Martí Constans (Calella, 7 de juliol de 1966) viu a Girona. És llicenciada en Filologia Catalana i treballa al Consorci per a la Normalització Lingüística. S'ha dedicat a l’ensenyament des de l’any 1992, i fa classes per a adults.
Va ser finalista del premi de novel·la curta Just Manuel Casero 2007 amb la seva primera novel·la Hores prohibides (publicada per Amsterdam-Ara Llibres el 2009[). Després va quedar finalista del Premi Vet Aquí Un Gat de conte infantil amb el relat La mosca de Camós, publicat per l’Ajuntament de Montcada i Reixac l’abril de 2009, i va guanyar el premi Sant Jordi de narrativa de l'Ajuntament de Sarrià de Ter amb el recull de relats Naturalesa humana. També va quedar finalista del premi Tinet , dels premis Ciutat de Tarragona La primavera de 2009 va guanyar el 1r Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil convocat per CCOO amb Les mateixes estrelles, publicat l'abril de 2010..El març de 2011 publica la seva segona novel·la de Lectura Fàcil Trampa de foc a l'editorial La mar de fàcil i el recull de contes curts Naturalesa humana a CGG Edicions.
Col·labora també a la Revista de Girona, , a la revista Es Còdol de Calella de Palafrugell i fa de jurat als Premis Literaris dels Amics de la Unesco de Girona i als Premis de Narrativa Sant Narcís de la mateixa ciutat.
Amèrica: La terra de les oportunitats
La Bettina i la Laura miraven l’Estàtua de la Llibertat amb els ulls ben oberts.
Eren germanes bessones, tenien 17 anys i aquella estàtua era la més grossa que havien vist mai. Gairebé era tan alta com una muntanya.
La figura representava una dona amb una corona de 7 punxes al cap i la mà dreta enlaire. Semblava que els donava la benvinguda a Amèrica.
Era el gener de 1911 i la Bettina i la Laura acabaven d’arribar a la duana de Nova York amb el seu pare. Havien viatjat durant 3 setmanes a les bodegues fosques d’un vaixell grandiós tan plenes d’homes i dones, de nens i nenes que ningú s’hi podia moure gaire. Estaven molt cansades. Tan cansades que, ara que trepitjaven terra ferma, a la Laura li semblava que les forces l’abandonaven.
-Va,Laura! No et fa il.lusió ser a Nova York?- va dir la Bettina a la seva germana.
La Bettina sempre animava la Laura, però havien patit tant que la Laura va haver de fer un gran esforç persomriure.
L’any passat havia estat un any molt dur a Itàlia, on havien viscut sempre.
...
...
