dimarts, 21 de febrer del 2017
La cançó del soldadet
"La
cançó del soldadet" del grup "Manel" explica els
sentiments d'un soldat que entra en combat.
Manel
és un grup de música de Barcelona que canta en català. Les seves cançons
barregen el pop amb música folklòrica. Van llançar el seu primer disc al mercat
l'any 2008, titulat Els millors
professors europeus; el segon, 10
milles per veure una bona armadura, el 2011; el tercer, Atletes, baixin de l'escenari, el 2013 i
el quart, Jo competeixo, el 2016.
Segons alguns crítics tenen elements en comú amb altres artistes catalans com Jaume
Sisa, Pau Riba o Antònia Font i amb altres d'internacionals com Beirut o Sufjan
Stevens.
LA CANÇO DEL SOLDADET
Escolteu la cançó del soldadet
que a través d’un ull de bou
veu que volen uns falciots!
I no és que hi entengui molt, el soldadet,
però, que volin els falciots,
deurà voler dir que la terra és a prop.
I tan a prop deu ser que baixa el capità
i intenta no semblar nerviós
mentre acaba la instrucció:
“Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents
i arrapeu-vos a la vida
amb les ungles i amb les dents”.
Ja a coberta, els homes resen.
Ja a coberta, els homes resen.
I fa un amén, poc convençut, el soldadet,
i acaricia el seu fusell,
intentant no pensar en res.
Des de proa es van fent grossos els turons,
“soldadet, valor, valor,
que depèn de gent com tu la sort del món”.
Però “si una bala enemiga creua el vent
i em travessa el cervell”,
es planteja el soldadet,
“les onades m’arrossegaran
i mil peixos de colors
lluitaran per devorar la meva carn”.
I és quan pensa “jo m’amago;
quan no mirin, jo m’amago”.
Però sempre miren, i el vaixell s’està aturant,
les comportes s’han obert
i, en un segon, s’inunda el mar
de soldats disparant a l’infinit
amb un soldadet al mig,
que carrega mentre insulta a l’enemic.
I entre bomba i bomba tot li va prou bé
fins que una cau just al costat.
Primer es diu “sort, de què t’ha anat…”,
però després sent a l’esquena un dolor estrany
i en tocar-se-la li queda tot el braç tacat de sang.
Gira el cap a banda i banda.
Seu a la sorra i descansa.
I mentre arriba el coi de metge, el soldadet
es tranquil•litza repetint
què farà, on anirà, si sobreviu:
“Aniré a ma mare ben vestit
i, abans que res, li hauré de dir
que em perdoni per tractar-la sempre així;
aniré a la Margarida a fer-li un fill
per, només veure’l, intuir
que l’estimo més del que m’estimo a mi”
que a través d’un ull de bou
veu que volen uns falciots!
I no és que hi entengui molt, el soldadet,
però, que volin els falciots,
deurà voler dir que la terra és a prop.
I tan a prop deu ser que baixa el capità
i intenta no semblar nerviós
mentre acaba la instrucció:
“Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents
i arrapeu-vos a la vida
amb les ungles i amb les dents”.
Ja a coberta, els homes resen.
Ja a coberta, els homes resen.
I fa un amén, poc convençut, el soldadet,
i acaricia el seu fusell,
intentant no pensar en res.
Des de proa es van fent grossos els turons,
“soldadet, valor, valor,
que depèn de gent com tu la sort del món”.
Però “si una bala enemiga creua el vent
i em travessa el cervell”,
es planteja el soldadet,
“les onades m’arrossegaran
i mil peixos de colors
lluitaran per devorar la meva carn”.
I és quan pensa “jo m’amago;
quan no mirin, jo m’amago”.
Però sempre miren, i el vaixell s’està aturant,
les comportes s’han obert
i, en un segon, s’inunda el mar
de soldats disparant a l’infinit
amb un soldadet al mig,
que carrega mentre insulta a l’enemic.
I entre bomba i bomba tot li va prou bé
fins que una cau just al costat.
Primer es diu “sort, de què t’ha anat…”,
però després sent a l’esquena un dolor estrany
i en tocar-se-la li queda tot el braç tacat de sang.
Gira el cap a banda i banda.
Seu a la sorra i descansa.
I mentre arriba el coi de metge, el soldadet
es tranquil•litza repetint
què farà, on anirà, si sobreviu:
“Aniré a ma mare ben vestit
i, abans que res, li hauré de dir
que em perdoni per tractar-la sempre així;
aniré a la Margarida a fer-li un fill
per, només veure’l, intuir
que l’estimo més del que m’estimo a mi”
