.jpg)
Aquesta antologia de les poesies de Salvat-Papasseit, que éstà degudament autoritzada pels hereus de l’autor, constitueix una òptima introducció , alhora que una síntesi utilíssima, d’una obra que el professor Enric Bou, curador del volum, descriu en els termes següents: “Salvat ocupa una posició molt especial en el conjunt de la poesia catalana del segle XX per múltiples raons: per la pròpia consistència individual i artística, per la consideració que rebé entre els seus contemporanis, per l’esclat retardat de la seva fama. Però, sobretot, perquè Salvat fou un poeta “sincer”, testimoni com cap altre del quotidià amb el qual s’hi relacionava per una reacció d’enamorat: “...tot el secret del meu optimisme, amic, ve i no res més, de que jo he sofert molt. A mida que he pogut lliurar-me de fatics he estimat la vida i les coses del viure com un enamorat de primera volada”. D’aquesta manera, la seva és una veu sincera, testimoni singular d’uns dels moments més intensos del segle, i amb una clara consciència de la força del seu ofici.Font: Salvat-Papasseit, Joan. Antologia de poemes. Barcelona: Ariel, 1992, solapa
Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924). Autor, sobretot dep oesia, però també de prosa de caràcter polític i social, la seva obra reflecteix l’inconformisme, l’idealisme i lap roximitat de la mort (va morir de tuberculosi quan només tenia trenta anys). Els seus poemes, amb influències avantguardistes però també tradicionals, evolucionen des de Poemes en ondes hertzianes, que aparegué el 1919, i La gesta dels estels (1922) fins al ‘entusiasme vital d’El poema de la rosa als llavis (1923). Cantautors com Lluís Llach, Ovidi Montllor, Ramon Muntaner o Rafel Subirachs han musicat i recitat els seus poemes.Font: Salvat-Papasseit, Joan. Antologia de poemes. Barcelona: Ariel, 1992 [coberta]
