Com els executius actuals, els cavallers medievals, per als quals l’única raó de la seva vida era matar dracs i salvar doncelles, de vegades s’oblidaven de les obligacions familiars. No té res d’estrany doncs que, quan davant les recriminacions de la seva esposa i del seu fill el cavaller protagonista d’aquesta novel·la decideix passar una agradable vetllada familiar, de sobte descobreixi amb sorpresa que no pot treure’s l’armadura. En la recerca desesperada d’algú que l’ajudi començarà el seu viatge darrere la seva veritable essència. El seu viatge reflectirà el de qualsevol lector: ple d’esperança i desesperació, fe i desil·lusió, rialles i pors.Font: http://laertes.es/editorial1/product_info.php?manufacturers_id=21&products_id=684&osCsid=1aad2c7b332a75d2642f2f67a222a112
Robert Fisher (Long Beach, Califòrnia. Amb 19 anys va començar a escriure guions per a còmics de la talla de Groucho Marx, Lucille Ball, Bob Hope, George Burns o Alan King. Ha estat l'autor i coautor de més de 400 programes radiofònics de comèdia i prop de 1.200 programes televisius. Va obtenir el premi Emmy per la sèrie "Danny Thomas", a més dels premis Sylvania i St Christopher en el gènere "Millor comèdia de l'any ". Les seves obres de teatre i musicals també han tingut excel lents crítiques i nombrosos guardons.El seu primer llibre, El cavaller de l'armadura rovellada, en la línia dels llibres de motivació i autoajuda, ha venut milions d'exemplars arreu del món i s'ha vist acompanyat d'altres èxits com El cavaller silenciós i altres relats, El mussol que no podia udolar i El gat que va trobar a Déu (escrits en col.laboració amb la seva dona Beth Kelly). Va morir el 26 de setembre de 2008.Traduït de: http://www.lecturalia.com/autor/643/robert-fisher
IEL DILEMA DEL CAVALLER
Fa molt de temps, en una terra llunyana, vivia un cavaller que es tenia per bo, amable i afectuós. Feia tot allò que fan els cavallers bons, amables i afectuosos. Lluitava contra enemics que eren dolents, vils i odiosos. Matava dracs i salvava belles damisel·les en perill. Quan la feina de cavaller minvava, tenia el vici de salvar damisel·les encara que no volguessin ser salvades, i així, encara que moltes dames li estaven agraïdes, moltes altres estaven furioses amb ell. El cavaller ho acceptava amb filosofia. Al capdavall, no esp odia acontentar tothom.
Aquest cavaller era famós per la seva armadura. Reflectia uns rajos de llum tan intensos, que els vilatans asseguraven haver vist el sol sortir pel nord i pondre’s per llevant quan el cavaller anava a la guerra. I ell anava a la guerra sovint. Tan bon punt sentia parlar d’una croada, el cavaller esp osava la seva lluent armadura, pujava al seu cavall i sortia al galop en qualsevol direcció. Tan il·lusionat estava que, de vegades, cavalcava en diferents direccions al mateix temps, la qual cosa no era gens fàcil.
(...)
