Primer volum d'una trilogia èpica-fantàstica. És una novel·la fascinant que, a més de constituir per al lector una absorbent aventura, a cavall entre la terra i un món pletòric de meravelles, aprofundeix de forma complexa en les relacions establertes entre els seus protagonistes.El llibre arrenca amb la mort dels pares del jove Jack, un dels principals personatges, a mans de dos misteriosos assassins amb poders sobrenaturals. Jack és rescatat per Alsan i Shail, dos habitants d’Idhún exiliats a la terra. Després de dur a Jack a Limbhad, Alsan i Shail expliquen al noi que l'homicida dels seus pares és un mag a les ordres del despietat Kirtash. El que no expliquen a Jack és per què els seus pares van ser assassinats: serien, potser, originaris d'Idhún?
Laura Gallego García (11 d’octubre de 1977) és coneguda principalment pels seus llibres infantils i juvenils. Als 11 anys començà a escriure amb una amiga la que seria la seva primera novel•la sense publicar Zodiaccía, un món diferent (disponible a la seva pàgina web). Als 21 anys, quan estava estudiant Filologia, va escriure la novel•la Finis Mundis, amb la qual va obtenir el Premi Vaixell de Vapor. Posteriorment obtingué el mateix premi amb la novel•la La llegenda del Rei Errant. Ambdues novel·les li reportaren força èxit però fou amb la sèrie de les Cròniques d’Idhún quan aconseguí un major reconeixement entre el públic adolescent.L’obra de Laura Gallego ha estat traduïda a més de quinze idiomes i l’any 2011 guanyà el prestigiós guardó del Cervantes Chico.
El maig s’acabava, i ja s’havia fet de nit. Un noi de tretze anys s’enfilava amb bicicleta per una carretera comarcal envoltada de grans coníferes, de tornada cap a casa, una granja a tocar d’un bosquet. Es deia Jack. Feia un parell d’anys que vivia amb els seus pares en aquella granja dels afores de Silkeborg, una petita ciutat danesa, i cada tarda, quan sortia de classe, si el temps no ho impedia, feia el trajecte amb bicicleta. Li agradava fer exercici i, a més, el recorregut enmig del bosc el relexava i li desfeia les cabòries.Per alguna raó, però, aquell cop era diferent.
Tot el dia que havia tingut una extranya intuïció referida a casa seva i als seus pares. No hauria sabut dir de què es tractava, però no s’havia pogut estar de trucar a la seva mare al migdia, per assegurar-se que estaven bé. Ho havia trobat tot en ordre. I tanmateix, tot just feia un moment, abans de sortir d’escola, havia notat aquell pressentiment enutjós que l’havia atabalat tot el dia tornava amb més força (...)
