El camí del far és una novel·la juvenil de Miquel Rayó, guanyadora del premí Edebé de literatura infantil 2000 i de la crítica Serra d'Or de literatura juvenil 2001, destaca per la seva brevetat i el punt de vista poètic amb què tracta el tema de la guerra civil i de la postguerra.Introdueix aquest tema històric des dels ulls d'un infant que no entén les causes del conflicte que ha dividit la societat en vençuts i vencedors, i, de la mà d'uns presoners que arriben al seu petit poble de Mallorca, troba algunes respostes i la crueltat de l'odi dels vencedors.
L'obra està escrita en un estàndard balear impecable del qual l'editorial especifica el vocabulari més distintiu.
Font: “El camí del far” [en línia] Viquipèdia. Wikimedia Foundation [Disponible a http://ca.wikipedia.org/wiki/El_cam%C3%AD_del_far] Consulta: 21 d’octubre de 2010
Miquel Rayó (Mallorca, 1952). ha repartit sempre la seva activitat professional entre la docència i l'escriptura. És autor de nombroses obres de literatura infantil i juvenil amb les quals ha obtingut diversos premis literaris. La sensibilitat que ha sabut imprimir en els seus textos caracteritza la seva prosa.
Font: Rayó, Miquel. El camí del far. Barcelona: Edebé, 2002 [contracoberta]
Capítol u
Els homes arribaren de nit. Sentírem el rossec dels peus casats, el trepig de les mules, els frecs i els grinyols de les rodes dels carros.
-Ja vénen!- es deien les veïnes d’un finestró a l’altre, baixet, amb les persianes tancades.
-Callau i dormiu!- ordenaven els marits, porucs.
Tots els esperàvem amb expectació. Ens havien contat tantes històries, que crèiem veure homes maleïts, senyats per malalties horribles.
Els nins obríem els ulls esverats encara que només vèiem passar ombres misterioses. De temps n temps sentíem un renec violent.
“Caminau, rojos!”
“Ganduls!”
“Ara sabreu què és fer feina!”:
L’endemà, el campament ja s’alçava al peu del turó del molí vell.
(...)
Els homes arribaren de nit. Sentírem el rossec dels peus casats, el trepig de les mules, els frecs i els grinyols de les rodes dels carros.
-Ja vénen!- es deien les veïnes d’un finestró a l’altre, baixet, amb les persianes tancades.
-Callau i dormiu!- ordenaven els marits, porucs.
Tots els esperàvem amb expectació. Ens havien contat tantes històries, que crèiem veure homes maleïts, senyats per malalties horribles.
Els nins obríem els ulls esverats encara que només vèiem passar ombres misterioses. De temps n temps sentíem un renec violent.
“Caminau, rojos!”
“Ganduls!”
“Ara sabreu què és fer feina!”:
L’endemà, el campament ja s’alçava al peu del turó del molí vell.
(...)
