Les històries expliquen la vida d'en Nicolas, un nen d'uns 10 anys que viu en una ciutat francesa dels anys 1950 i on en elles es barreja humor i tendresa. Les il·lustracions que les acompanyen són dibuixos que acompanyen un passatge de la narració i que poden arribar a ocupar fins a dues pàgines senceres. En Nicolas és el narrador d'aquests petits contes i en ells explica anècdotes de la seva vida quotidiana com ara les classes, el pati, els jocs, les baralles amb els amics, les diferents sortides que fa. Tanmateix no deixa de banda el món dels adults, l'exposa amb el seu punt de vista de nen mostrant així situacions pròpies de les relacions entre veïns, de la feina del seu pare o de les discussions familiars, entre d'altres.Font: “El Petit Nicolas” [en línia] Viquipèdia. Wikimedia Foundation [Disponible a http://ca.wikipedia.org/wiki/El_Petit_Nicol%C3%A0s] Consulta: 21 d’octubre de 2010
René Goscinny (París, 1936-1977)
Als dos anys, la seva família va emigrar a l’Argentina, on de ben jove ja va demostrar la seva afecció a les historietes. Va treballar de comptable. Més endavant va anar a viure a Nova York i allí va començar a fer de dibuixant i escenògraf. De tornada a Europa, Goscinny va abandonar el dibuix i es va dedicar a escriure guions i diàlegs de còmics il·lustrats per altres. El 1955, en col·laboració amb Morris, va iniciar la sèrie d’aventures de Lucky Luke. El 1958 creava, amb Uderzo, Umpa-pah el pell-roja. Després, amb el mateix dibuixant, va posar al món l’Astèrix; i amb Tavary, el gran visir Iznogud; i amb Sempé, el petit Nicolas; etc., etc. El 1967 va ser nomenat Chevalier des Arts et des Lettres pel Ministeri de Cultura francès.
Jean-Jacques Sempé (Bordeus, 1932)
Va ser un estudiant esvalotador i poc aplicat i el van expulsar molt aviat de l’escola. Es va col·locar en un comerç de vins: escrivia a màquina (bastant malament, diu ell), escombrava el local i rentava es cotxe de l’amo. Va fer la mili a París i s’hi va quedar a provar sort amb els seus dibuixos. Fins al 1955 no va començar a tenir èxit. El 1956 va entrar al Paris-Match. Ha treballat per al Punch, el New York Times, L’Express... En l’actualitat, és un dels humoristes gràfics més prestigiosos de França i d’Europa.
Font. Sempé, J-J; Goscinny, R. El petit Nicolas. Barcelona: La Galera, 1986, p. 147
Un record inoblidable
Aquest matí tothom ha arribat a l’escola contentíssim, perquè ens havien de fer una fotografia de la classe, que seria per a nosaltres el record més estimat de la nostra vida, segons ens ha dit la mestra. També ens ha dit que hi anéssim ben nets i ben pentinats.
Amb el cap ple de brillantina, he entrat al pati de l’escola. Tots els meus companys ja hi eren , i la mestra estava renyant en Geoffroy, que havia vingut vestit d’extraterrestre. El pare d’en Geoffroy és molt ric i li compra totes les joguines que ell vol. En Geoffroy ha dit a la mestra que volia que de totes passades el fotografiessin d’extraterrestre, i que, si no, se n’aniria.
(...)
