Tres amics accepten l’encàrrec de tenir cura d’una casa deshabitada i misteriosa durant l’estiu. Un dia, a les golfes hi troben tot de cartes, escrites al segle XVII, que parlen de la maledicció d’una estàtua funerària portada d’Egipte. Els tres amics inicien una recerca durant la qual reben pistes d’origen misteriós, es veuen embolicats en aventures insòlites i fan descobriments desconcertants.Font: "Els escarabats volen al capvespre” [en línia] Llegir molt i escriure bé.
Departament de llengua i literatura IES CRISTÒFOL FERRER [Diponible a: http://blocs.xtec.cat/catalacferrer/2007/11/04/els-escarabats-volen-al-capvespre/] Consulta: 21 d’octubre de 2010
Maria Gripe ((Vaxholm, 1923- Rönninge, 2007)Maria Gripe, de nom de naixement Maja Stina Walter, va ser una escriptora en suec, natural de Suècia, centrada principalment en la literatura infantil. Va ser premiada amb la medalla Hans Christian Andersen.
Gripe va néixer el 25 de juliol de 1923 a la ciutat sueca de Vaxholm, prop d'Estocolm. Va estudiar Filosofia i també Història de les religions a la Universitat d'Estocolm. Després de llicenciar-se, es dedicà a l'ensenyament. Es va casar amb l'il·lustrador i pintor Harald Gripe, que l'impulsa a escriure. Més tard, il·lustraria molts dels seus contes. El pare de Gripe fou també escriptor. Encara que comença escrivint llibres de tipus tradicional, sorgits, com ella mateixa deia, de les històries que explicava a sa filla Camila, prompte començà a escriure altres que treia a la llum l'autoritarisme que s'amagava a la família i a l'escola, allò que li va fer una de les representants de la tendència antiautoritària a la literatura de la infantesa. Amb un estil exquisit i un llenguatge genuí i simple, afrontà qualsevol tema realista, per molt perillosos que pugessin semblar, però que preocupà a la infantesa: el fill no desitjat o ignorat, l'alcoholisme, la presó, l'atur, l'enveja, la inadaptació, la mort, la soledat, són fets que formaven part de la vida quotidiana i amb els que s'ha d'aprendre a viure o que a superar. El 5 d'abril de 2007 va morir a casa seva de Rönninge (Suècia) d'una malaltia.
Moltes de les seues obres han estat traduïdes a moltíssims idiomes entre d'altres el català. Llibres fonamentals de Maria Gripe són: Hugo i Josefina (1960), La filla de l'espantall (1963), Els fills del bufador de vidre (1964), la sèrie respecte a Elvis Karlson (1973), L'abric verd (1980), Aquelles blanques ombres al bosc (1983) o Carolín, Berta i les ombres (1985).
Font: “Maria Gripe” [en línia] Viquipèdia. Wikimedia Foundation [Disponible a http://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Gripe] Consulta: 23 d’octubre de 2010
1. El somni
Quan va fer tretze anys, el 27 de juny, Jonas Berglund va rebre a la fi el magnetòfon tan desitjat. de seguida va començar les investigacions.
Volia fer-ho metòdicament i, per això, començà per gravar els sorollets que provenen de la naturalesa quan les bestioles es comuniquen entre elles.
També volia gravar tots els sorolls mecànics que li fos possible, dels que es produeixen en els nombroses activitats humanes.
Aquella tarda del 27 de juny, amb la seva germana Annika, que ja tenia quinze anys, i l'amic comú, David Stenfäldt, qu tenia un any més que Annika, Jonas es passejava lentament pel camp, prop de la via del tren, per on passaria aviat el nocturn d'Estocolm. Jonas volia gravar el soroll del sotregueig del tren que passaria.
(...)
