
Font: “La Vall dels llops” [en línia] www.wikilingua.net [Diponible a: http://www.wikilingua.net/ca/articles/e/l/_/El_Valle_de_los_Lobos_5253.html] Consulta: 21 d'octubre de 2010
Als onze anys començà a escriure amb una amiga seva la que seria la seva primera novel·la sense publicar, Zodíaccía, un mundo diferente (disponible a la seva pàgina web). Als 21 anys, quan estava estudiant Filologia Hispànica, va escriure la novel·la Finis Mundi, amb la que obtingué el primer premi al concurs Vaixell de Vapor de l'editorial SM.
És fundadora de la revista universitària Náyade, repartida trimestralment en la Facultat de Filologia i va ser codirectora de la mateixa des de 1997 a 2000.
La seva primera novel·la publicada fou Finis Mundi (1999), però obtingué major popularitat amb la seva trilogia Cròniques de la Torre. Arrel d'aquesta trilogia va sorgir un gran interès per la seva obra, espacialment a Internet. Pero tot i que la seva fama es deu principalment a les novel·les juvenils, ha publicat també obres dirigides a un públic menor, incloent-hi els prelectors (Retorn a l'Illa Blanca, El carter dels somnis o la serie d'Alba, entre altres). El 2004 començà la seva segona trilogia, titulada Memòries d'Idhun. Les seves novel·les han estat traduïdes, des del castellà, a molts altres idiomes: català, anglès, francès, italià, portuguès, coreà, finès, japonès, alemany, hongarès, polonès, suec, danès, noruec i romanès.
Font: “Laura Gallero García” [en línia] Viquipèdia. Wikimedia Foundation [Disponible a http://ca.wikipedia.org/wiki/Laura_Gallego_Garc%C3%ADa ] Consulta: 26 d’octubre de 2010
I
KAI
El vent fuetejava sense pietat les branques dels arbres, i el seu terrible bram embolcallava impacablement la granja, que suportava els embats amb heroisme, i només ocasionalment deixava anar algun cuixit, en les envestides més fortes. El cel era completament serè, però no hi havia lluna, i això feia que la nit fos especialment fosca.
Els habitants de la casa dormien tranquils. Hi havia hagut altres nits com aquella a la seva inhòspita terra, i sabien que la teulada no els cauria al damunt. Això no obstant, els animals estaven inquiets. L’institnt els deia que aquella no era una nit com les altres.
Tenien raó.
De sobte, just quan les parets de la casa tornaven a gemegar queixant-se de la força del vent, un crit va esquinçar els sons de la nit.
(...)
KAI
El vent fuetejava sense pietat les branques dels arbres, i el seu terrible bram embolcallava impacablement la granja, que suportava els embats amb heroisme, i només ocasionalment deixava anar algun cuixit, en les envestides més fortes. El cel era completament serè, però no hi havia lluna, i això feia que la nit fos especialment fosca.
Els habitants de la casa dormien tranquils. Hi havia hagut altres nits com aquella a la seva inhòspita terra, i sabien que la teulada no els cauria al damunt. Això no obstant, els animals estaven inquiets. L’institnt els deia que aquella no era una nit com les altres.
Tenien raó.
De sobte, just quan les parets de la casa tornaven a gemegar queixant-se de la força del vent, un crit va esquinçar els sons de la nit.
(...)