Recuperar una marededéu romànica pot portar molts maldecaps, i en Raimon i la Miquèla prou que ho saben. Aquesta desesperada recerca per camins i dreceres del Pirineu més feréstec els farà descobrir una petita comunitat aïllada entre muntanyes, un paradís idíl·lic on és permès d’entrar-hi, però d’on no es pot sortir. Els protagonistes saltaran d’embolic en embolic i alhora naixerà en ells una profunda amistat que els portarà a tastar el risc de l’aventura i l’atracció del primer amor.Font: “Hem nedat a l’estany amb lluna plena” [en línia] Llegir molt i escriure bé. Departament de llengua i literatura IES CRISTÒFOL FERRER [Disponible a: http://blocs.xtec.cat/catalacferrer/2007/11/15/hem-nedat-a-lestany-amb-lluna-plena/] Consulta: 21 d’octubre de 2010
Raimon Esplugafreda (Balsareny, 1943) és el pseudònim d'un professor de matemàtiques d'un institut. Combina la tasca de la docència amb el conreu de la literatura juvenil, i fins ara ha publicat: Hem nedat a l'estany amb lluna plena, Viatge a l'interior d'un gra d'arena i Uns ulls plens de mar, tots a Columna jove.
Font: Esplugafreda, Raimon. Hem nedat a l'estany amb lluna plena. Barcelona: Columna Edicions, 2006 [contracoberta]
1
ELS LLAMPS DE LA PICA D'ESTATS
Sóc català, pallarès d'adopció, em dic Raimon i tinc dinou anys. Sempre m'han empipat aquells autors que comencen els seus relats (generalment una mentida de dalt a baix) per la teulada, i fins que no arribes al tercer capítolno t'assabentes del que l'autor ha amagat curosament, és a dir, que el Pere del primer capítol és en realitat, i prcisament, l'oncle del Pau que apareix en el segon. No, res de res de tot això.
Avui, en decidir-me a relatar per escrit la verídicas història d'aquest darrer estiu, vull jugar net i dir ben clar d'entrada qui sóc i com sóc. M'agrada la muntanya (i evidentment moltes altres coses que en aquest relat no vénen a tomb). M'agrada pujar als cims i als tossals (però no en vull saber res, d'escalades perilloses). M'agrada esquiar, pescar, caçar, navegar en bot inflable pels estanys, banyar-me en l'aigua gelada dels torrents escumejants quan el sol escalfa de valent, collir maduixes a l'estiu i bolets ara a la tranquil·la tardor, caminar de nit pel bosc a la claror de la lluna, contemplar el temporal des del refugi, sentir xiular el vent adés fred adés calent de la carena, trobar dalt dels cims o en els refugisd una nova amiga i endinsar-me amb ella pel prat, al capvespre, vers el torrent que trenca amb la seva obstinada música el silenci... (molt burgès, diràs, amic lector, com si jo no conegués el revoltant gust de la humiliació, i el fred, impacable, xantatge dels poderosos).
(...)
