La Marina pensava que, com sempre, la vida era injusta amb ella. Aquell estiu no podria flairar el mar. S’havia quedat amb les ganes, per suspendre; mentre que la seva perfecta i guapíssima germana gran, l’Àngela, s’ho passaria superbé a Irlanda, practicant l’anglès i fent-li petons al seu nòvio irlandès, en Patrick, que era d’allò més guapo. A en C.C. les coses no li anaven gaire millor. Els seus repel·lents pares, fent ostentació de pedagogia, han decidit tallar-li tot contacte amb els jocs d’ordinador i l’obliguen a passar l’estiu a Irlanda, a casa duna familia que no té cap ordinador. I és que en C.C. és un autèntic friki, al qual la seva vida paral·lela i virtual l’omple completament. D’altra banda, el món màgic dels Tuatha Dé Danann està revolucionat en vigílies de la tradicional cavalcada de la collita. Hi han de desfilar els monarques, però en Finvana, el rei, confia matar de gelosia la seva orgullosa esposa tot cavalcant al costat d’una bella humana que les fades han educat per a aquest moment. Per descomptat, la reina Oonagh no es quedarà de braços plegats i planeja lliurar-la al Senyor de l’Avern. I amb aquests personatges, es configurarà un autèntic embolic, ple d’humor i màgia. La Marina aura d’ocupar el lloc de la seva germana per salvar-li la vida, perquè aquesta ha estat encantada, però les fades no són uns éssers gaire lleials i fiables; a més de conèixer en Patrick en persona, l’haurà de seduir per lliurar-lo a la reina de les fades, encaterinada amb l’humà; a l’acadèmia d’anglès coincidirà amb en C.C., que es convertirà en el seu principal aliat per descobrir les claus del món màgic. Mentrestant, uns malvats pixies els faran la vida impossible fins a fregar gairebé la bogeria. Hi ha atemptats, assassinats, bromes, confusions, segrestos. Màgia i realitat conflueixen en una màgica nit d’estiu.Font: “Màgia d’una nit d’estiu” [en línia] Grupo edebé [Disponible a: http://www.edebe.com/publicaciones-generales/libro-magia-d%E2%80%99una-nit-d%E2%80%99estiu=2790=2=108] Consulta: 21 d’octubre de 2010
Maite Carranza (Barcelona, 1958). Llicenciada en Geografia i Història, compagina la docència amb la literatura i la creació de guions audiovisuals (sobretot per a la televisió). La seva tasca en el camp de la literatura infantil es va iniciar el 1987, quan va obtenir el Premi de la Crítica Serra d'Or. Des d'aleshores ha publicat més de vint títols per al públic jove. La seva obra ha seguit rebent diversos guardons, com el Premi Edebé de Literatura Infantil, amb Vols ser el nòvio de la meva germana ", i ha estat traduïda a diversos idiomes de l'Estat espanyol, com el gallec i l'euskara.Font: "Maite Carranza" [en línia] Grupo edebé. Ediciones Don Bosco. Barcelona [Consulta: 26 d'octubre de 2010] Disponible a: http://www.edebe.com/publicaciones-generales/libros-autor-maite-carranza=1=97=1
Pots consultar el 'blog d'actualitat de
Capítol 1
La Lilian
La Lilian, la fada violeta, es bressolada neguitosa damunt la fulla d’un pollancre. Era més menuda que l’ungla del dit petit i tenia la pell suau, les ales de vellut i els cabells rinxolats. Una bonica fada irlandesa nascuda per ensumar les flors, riure alegrement i ballar les llargues nits d’estiu als boscos de wicklow, allà on neix l’Slaney, no gaire lluny dels turons del Tallaght.
Però la Lilian sempre s’havia sentit diferent de les seves companyes. De fet, no s’adeia gens amb el seu tarannà frívol i el seu esperit mentider . La Lilian era l’única criatura del bosc que no s’engrescava amb l’arribada del bon temps. Quan cap a finals de primavera el sol feia cap entre els roures coberts de molsa, la fada violeta s’entristia i tancava els ulls pregant que tornés la foscor. Tenia les seves raons, però era una llàstima, perquè l’escalfor de l’estiu durava tot just unes setmanes i encomanava als Daoine Sidhe, els éssers màgics dels pujols, el desig de ballar a les clarianes dels boscos i celebrar plegats les seves festes nocturnes fins que el fred, un altre cop, congelava els records i els amagava sota la pluja i el gebre.
(...)
