Les llàgrimes de Shiva

Una vegada, ja fa molt de temps, vaig veure un fantasma. Sí, un espectre, una aparició, un esperit; ho pots anomenar com vulgues, el cas és que el vaig veure. Va ocórrer el mateix any que l’home va arribar a la Lluna; i, tot i que va haver-hi moments en què vaig passar por, aquesta història no és el que se sol denominar una novel.la de terror. Tot va començar amb un enigma: el misteri d’un objecte molt valuós que va estar perdut durant set dècades.

Font: http://www.edebe.com/publicaciones-generales/libro-les-llagrimes-de-shiva=1753=3=4

Escriptor, publicista i periodista, César Mallorquí és un reconegut autor dedicat a la literatura infantil i juvenil.Fill del conegut autor del Coyote, José Mallorquí, va iniciar la seva carrera com a periodista a la Cadena Ser abans de treballar com a creatiu en diverses agències de publicitat.Actualment es dedica per complet a la literatura juvenil i a la novel·la negra. En la seva producció cal destacar títols com Les llàgrimes de Shiva, La porta d'Agartha o El cercle de Jericó.Mallorquí ha guanyat nombrosos premis, tant en conte curt com a novel. Entre els quals Alberto Magno, el Domingo Santos, el UPC, el Ignotus -aquests dins del relat de ciència ficció-i en literatura juvenil el Premi EDEBÉ o el Gran Angular.

Font: “Cèsar Mallorquí”. Dins: http://www.lecturalia.com/autor/6653/cesar-mallorqui

1. El bacil de Koch

Una vegada, ja fa molt de temps, vaig veure un fantasma.
Sí, un espectre, una aparició, un esperit; ho podem anomenar com vulguem, el cas és que l vaig veure. Va ocórrer el mateix any que l’home va arribar a la Lluna; i, tot i que va haver-hi moments en què vaig passar por (molta por, si hem de ser francs), aquesta història no és el que se sol denominar una novel·la de terror.
Tot va començar amb un enigma: el misteri d’un objecte molt valuós que va estar perdut durant set dècades. Les Llàgrimes de Shiva, així es coneixia aquell objecte extraviat. Al seu voltant, va haver-hi venjances creuades, i amors prohibits, i estranyes desaparicions. Va haver-hi un fantasma, sí, i un vell secret amagat en les ombres, però també va haver-hi molt més.
De vegades, sense saber molt bé per què, succeeixen coses que ens canvien per dins i ens fan veure el món d’una altra manera. Sovint, es tracta de successos trivials, esdeveniments als quals, quan es produeixen, ambprou feines els donem cap valor, però que a la llarga acaben adquirint una inesperada transcendència. Això va ser el que va passar quan el meu pare va caure malalt.

(...)