Tort és un poble de muntanya amb una característica molt concreta: no hi ha res recte! Un bon dia hi arriben dos personatges peculiars, en Cornèlius, un nen, i el seu acompanyant, que té aparença de mag. Connecten ràpidament amb una nena del poble, la Mar, i el seu avi, que és cec però sap veure allò que és important en les persones i en les coses. Els nouvinguts inauguren un establiment fantàstic: un rebost d'impossibles, on la gent del poble troba allò que necessita, a nivell de sentiments, i hi deixa, a canvi, allò que li sobra. El rebost funciona molt be, i hi passen la major part dels veïns del poble, que gaudeixen, durant un temps, d'una felicitat i un equilibri notables. Però la situació s'espatlla força, perquè no tothom entén ni troba bé la iniciativa, i perquè, malauradament, qui controlava la situació deixa de fer-ho i això porta conseqüències...
Carles Sala i Vila (Girona, 1974) és mestre. Des de fa un quant temps es dedica també a l’artesania i, sobretot, a escriure històries per a nois i noies. Des del 2008 ha publicat Sóc com sóc (Barcanova), Flairosa, la bruixa dels sabons (segon premi Barcanova) i Bona nit, Júlia (La Galera, premi Guillem Cifré de Colonya). També ha publicat dos contes a la revista Cavall Fort.Només en tres anys ha guanyat quatre dels principals premis: el Barcanova (2007 i 2009), el Cifre de Colonya, el Vaixell de Vapor i el Folch i Torres amb Cornèlius i el rebost d'impossibles.
Font: http://darabuccatala.wordpress.com/tag/carles-sala-i-vila/
Tort, el meu poble, no té un pam de pla. Les places, els carrers, els ponts...tot hi fa baixada, o pujada, o totes dues coses alhora. I les parets de les cases són guerxes, i les escales esbiaixades, i els fanals tombats cap a un costat...De vegades, fins i tot les persones sembla que vagin un xic de gairell.
Però tant torçament no hi és perquè sí.Tort és un poble situat al capdamunt de la vall Beneita, a la falda del massís del Boc, una muntanya majestuosa i dreta com ella sola que fa del tot impossible cap altra mena d’existència.
I si Tort és dret i encimbellat, encara ho són més els dos cims que coronen el massís del Boc.L’un, la Banya Curta, és el pic més alt que us pogueu arribar a imaginar, amb espadats de pedra que mai no s’acaben, salts d’aigua infinits i racons on la neu glaçada no gosa fondre’s en tot l’any. De l’altre, la Banya Llarga, nomès us puc dir que encar és extraordinàriament més alt que el primer, o sigui que no cal que us esforceu a imaginar-lo que de ben segur que ho aconseguiu.
Però tant torçament no hi és perquè sí.Tort és un poble situat al capdamunt de la vall Beneita, a la falda del massís del Boc, una muntanya majestuosa i dreta com ella sola que fa del tot impossible cap altra mena d’existència.
I si Tort és dret i encimbellat, encara ho són més els dos cims que coronen el massís del Boc.L’un, la Banya Curta, és el pic més alt que us pogueu arribar a imaginar, amb espadats de pedra que mai no s’acaben, salts d’aigua infinits i racons on la neu glaçada no gosa fondre’s en tot l’any. De l’altre, la Banya Llarga, nomès us puc dir que encar és extraordinàriament més alt que el primer, o sigui que no cal que us esforceu a imaginar-lo que de ben segur que ho aconseguiu.
(...)
