Nens de vidre és la història d'en Pau, un infant amb greus problemes de personalitat narrada en primera persona. En Pau ens parla de les seves difícils relacions amb un món que no comprèn i que, sovint, tampoc no el comprèn a ell. A través del dolor, i també per mitjà de les reaccions dels companys i dels adults que l'envolten, podem arribar a conèixer i compartir les seves pors, el seu caos intern i els seus problemes. La seva conducta és absurda i destructiva, agressiva i cruel, i va teixint al seu voltant una teranyina que serà el seu propi parany. Però encara que sembli difícil, fins i tot l'arribarem a estimar. Amb una extraordinària sensibilitat i eficàcia narrativa, Carme Barba explora el complex món dels infants "de vidre", i aconsegueix arrodonir una obra intensa, que fou mereixedora del Premi Pere Calders de Literatura Catalana 1997.
Carme Barba i Corominas (Terrassa, 1946) és mestra del centre d'Educació Infantil i Primària Agustí Bartra de Terrassa. Ha publicat diversos poemes i narracions a les revistes "Al vent" de Terrassa i "Quart creixent" de Barcelona. Amb el relat "Límits de dona" quedà finalista del Premi Narrativa Mercè Rodoreda 1994 de Molins de Rei.
-Bon dia, noi. Com et dius? –Jo li he contestat:
-Pau Valls i Alzina. –Ella m’ha dit on havia de seure i han anat entrant nens: l’Aleix, l’Elisa, la Vanessa, l’Albert... la senyoreta els deia el mateix a tots, perquè és nova i no els coneix, però jo sí que els conec de l’escola petita, que es diu parvulari, però ha entrat un nen que jo no coneixia, es diu David i és nou com la senyoreta, però la Marina no venia i jo li he anat a preguntar a la senyoreta que perquè no venia la Marina:
-I la Marina, que no vindrà? –La senyoreta ha dit que sí i que tornés a seure si us plau. He anat a seure i m’he portat bé, perquè la mare, quan m’ha cridat aquest matí m’ha dit:
-Porta’t bé el primer dia, Pau, i agafa’t fort de la barana perquè els nens grans et faran caure, sents? –I m’ha donat un paquet de galetes de xocolata tot sencer per esmorzar, jo el volia ensenyar a la senyoreta, però ella ha dit que després.
