A Venècia hi viu un príncep afortunat, bell i ric que és
objecte d'admiració per part de tothom. Té tot el que un home pot somiar, i en
el seu palau es celebren fastuosos balls. Tot i així, un dubte el rosega: Serà
algun dia destronat per un rival més fastuós, més ric i més elegant que
ell? Com s'ho ha de fer per continuar sent, als ulls del món, l'únic príncep de
Venècia?
Jean-Côme Noguès escriu literatura per a joves. Nascut l’any 1934 a Castelnaudry (França), va ser professor i director a una escola a Paris, ara està jubilat. Es retroba amb els seus joves lectors en tallers d’escriptura. Ha escrit una trentena de llibres, entre ells: El geni del gessamí, Mi país bajo el agua...
Anne Romby, nascuda l’any 1959 a
Saint-Quentin(França), va fer els seus estudis de Belles Arts a Reims i de Arts
Decoratives a Strasburg, on obté un
diploma en gravat i il.lustració.
Ha il.lustrat nombrosos llibres, i ha obtingut diferents
premis, entre ells :, l’any 2009, Premi Gayant Lecture, amb “Zhao,
l’enfant-peintre” (Milan)
Fa molts i molts anys, vivia a la ciutat de Venècia un
príncep que tenia totes les virtuts que una societat elegant i frívola
acostumava a admirar. Era jove, bell, morè i esvelt. Vestia jupes
confeccionades amb exquisides teles de domàs portades per les caravanes que
arribaven de l’Orient. Era fabulosament ric. El seu palau. Construït al costat
del Gran Canal, tenia adorns de marbre rosa i de pòrfir verd. Les llotges i
balconades amb columnes cisellades is blasons decoraven les façanes. “Què més
pot desitjar?” la gent es preguntava.
