dimarts, 10 de novembre del 2015

Odessa i el món secret dels llibres

Odessa i el món secret dels llibres és un  homenatge a la literatura i als autors clàssics com Shakespeare, Kafka, Dostoievski entre d’altres.
La  protagonista de la novel·la és Odessa, una noia de dotze anys la que la seva mare no la deixa sortir al carrer i que vol saber qui és el seu pare.
Un  bon dia decideix sortir a la teulada de casa seva i es troba amb  un llibre especial. llavors Odessa és perseguida per unes estranyes i misterioses  criatures i la seva mare es segrestada.
A partir d’aquest moment Odessa, voldrà conèixer qui és el seu pare i on han portat a la seva mare.
La jove  viurà tot un seguit d’aventures al costat d’un canari que fuma anomenat Ludo A i entrarà en un món màgic anomenat Scribòpolis on hi conviuen grans escriptors de tots els temps amb els personatges literaris més coneguts com Hamlet, Sherlock Holmes, Hercules Poirot o Eurícide.





Peter van Olmen, nascut a Bèlgica (1963)  escriu allà la seva primera història i la llegeix als infants. Més tard, estudia Ciències Econòmiques Aplicades i, al finalitzar els seus estudis, es professor a l’Escola Superior Karel de Grote a Amberes.
Amb “Odessa i el món secret dels llibres” ha guanyat diversos premis : de Literatura de la provincia de Flandes Occidental, Menció honor del Premi De Boekenwelp,...





Teules.
A l’Odessa li agradaria tenir un pare.
Voldria un pare que l’assegués a la falda i que a les nits, abans d’anar a dormir, li expliqués històries fantàstiques, i també que els diumenges la portés a muntar a cavall. Però tot això no importava gaire ara. En aquell moment, només volia un pare que li allargués la mà i l’estirés per sobre del canaló de la teulada, perquè no tenia f orces pre aguantar gaire estona més.
Era de nit, plovia, i l’Odessa fugia.
Havia escalat pel baixant d’una antiga casa senyorial amb l’ajut de l’ampit d’una finestra i de dos sortints de la façana. Li havia anat bé fins al canaló. Allà s’havia complicat tot. El canaló sobresortia massa i l’Odessa no tenia prou  força per enfilar-s’hi.
Tenia el peu esquerre recolzat a la motllura que envoltava la finestra més alta. Amb el peu dret, buscava un maó o qualsevol altra cosa que l’ajudés a donar-se impuls. Però no se’n sortia.
No podia tirar enrere perquè l’enxamparien.
Si es quedava gaire estona més penjada, se li adormirien els dits i cauria.
A sota, ben avall, brillaven les llambordes a la llum dels fanals. Plovia a bots i barrals i les gotes espetegaven als bassals. Estava xopa. Tenia els dits rígids del fred. L’aigua sobreeixia per la vora del canaló i li entrava per la màniga.
I si es deixava anar? Tot s’hauria acabat. Hi havia gent que se sentia atreta per la mort.
del canaló de la teulada, perquè no tenia f orces pre aguantar gaire estona més.

Era de nit, plovia, i l’Odessa fugia.
Havia escalat pel baixant d’una antiga casa senyorial amb l’ajut de l’ampit d’una finestra i de dos sortints de la façana. Li havia anat bé fins al canaló. Allà s’havia complicat tot. El canaló sobresortia massa i l’Odessa no tenia prou  força per enfilar-s’hi.
Tenia el peu esquerre recolzat a la motllura que envoltava la finestra més alta. Amb el peu dret, buscava un maó o qualsevol altra cosa que l’ajudés a donar-se impuls. Però no se’n sortia.
No podia tirar enrere perquè l’enxamparien.
Si es quedava gaire estona més penjada, se li adormirien els dits i cauria.