Font: http://www.lecturalia.com/libro/9226/el-jinete-del-dragon
Cornelia Funke és una escriptora alemanya de literatura infantil i juvenil, nascuda al 10 de desembre del 1958 a Dorsten (Westfalia, Alemanya).
Després de graduar-se a l'escola Sta. Ursula Grammar a Dorsten, Funke va obtenir un títol d'educació teòrica a Hamburg. De petita volia ser astronauta, però el seu somni de veure les estrelles es va acabar quan va veure que necessitava un entrenament militar. També desitjà convertir-se en pilot o viure amb els pell roges. Posteriorment, treballà tres anys com a treballadora social per a nens desafavorits. Les històries d'aquests nens l'inspiraren a que escrivís i il·lustrés les seves novel·les. Volia fer d'aquest món un lloc millor ajudant als altres. Després d'acabar un curs d'iŀlustració a la universitat d'Hamburg, treballà com a disenyadora de jocs de taula i iŀlustradora de contes infantils. Necessitava escriure, dibuixar i dissenyar. Abans de traslladar-se als Estats Units, Funke traballà pel canal alemany ZDF, escrivint guions en el programa Siebenstein. El maig de 2005 es traslladà d'Hamburg a Los Ángeles amb el seu marit, Rolf, i els seus fills, Anna (nascuda al 1990, que llegia tots els seus llibres abans de la seva publicació) i Ben (nascut el 1994). Els seus llibres han estat traduïts a més de 30 idiomes.
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Cornelia_Funke
Malas noticias
Nada se movía en el valle de los dragones.La niebla ascendía desde el mar cercano y quedaba suspendida entre las montañas.Los pájaros gorjeaban con con timidez en medio del vaho húmedo, y el sol se ocultaba detrás húmedo, y el sol se ocultaba detrás de las nubes.
Una rata bajaba veloz por la ladera. Cayó al suelo, rodó por la rocas musgosas y volvió a levantarse.
-¿No le dije yo?-renegaba entre dientes-.¿No se lo dije a ellos?
Levantó la nariz afilada para olfatear, aguzó el oído y corrió hacia un grupo dede abetos torcidos situados al pie de la montaña más alta.
-Antes del invierno –murmuraba la rata-. Me lo olí ya antes del invierno, pero no, ellos se negaron a creerlo. Aquí se sienten seguros.¡Seguros! ¡Bah!.
(...)