
baixa al metro i decideix quedar-s'hi. D'aquesta manera Aremis es converteix en un nou Robinson, i com aquest, crea -dins la panxa de Nova York- el seu petit món.
Font: http://www.magrana.cat/el-robinson-del-metro_felice-holman_libro-OMAG767-ct.html
El que va passar, quan finalment va passar, era tan perfectament lògic que n’ s’hauria de considerar sorprenent. Perquè el fet és que ja abans Aramis Slake soviet s’havia escapat cap al metro quan a peu pla anaven mal dades. Guardava un bitllet de metro a la butxaca per a aquesta emergència i les emergències se succeïen degut a un conjunt de circumstàncies hostils.
Per començar, Slake era menut. Qualsevol li podia pegar, amb raó o sense, i ho feien quan el podien atrapar. Però també tenia nervi, i ull, i soviet podia córrer més, girar, fer-se enrera, zigzaguejar i finalment fer-se fondís al metro, amagant-se si era possible en un racó de l’estació per estalviar-se de pagar, o fent el viatge si calia fins que la cosa del defora es refredés i el món exterior fos una altra vegada habitable. I això és només el principi.
Slake no servia per entrar en una banda. Ho aprengué ben aviat. Curt de vista, era un galdós lladreguet, i com que païa malament el fum i les drogues era un perill per als altres de la banda. En dues ocasions que el convenceren perquè prengués unes determinades pastilles havia acabat a l’hospital. Es convertí en un pària. Quan no el rebutjaven, el perseguien i l’acaçaven per esport.
(…)