La Resistència, és el primer llibre de la trilogia Memòries d'Idhun.És el començament d'una història que barreja fantasia, aventures, màgia, traïció i amor.El dia en què es va produir a Idhun la Conjunció Astral dels tres sols i les tres llunes, Ashran el Nigromant es va fer amb el poder en aquell planeta. En Limbhad, un guerrer i un mag exiliats d'Idhun han format la Resistència, a la qual pertanyen també Jack i Victòria, dos adolescents nascuts a la Terra. L'objectiu del grup és acabar amb el regnat de les serps alades, però Kirtash, un jove i despietat assassí, enviat per Ashran a la Terra, no l'hi vol permetre ...
Laura Gallego García (Quart de Poblet, 11 d'octubre de 1977) és una escriptora valenciana coneguda principalment pels seus llibres dedicats a la literatura infantil i juvenil, sent una de les guanyadores més joves del Premi Vaixell de Vapor a l’assolir-lo per primera vegada amb només 21 anys.Llicenciada en filologia, Laura Gallego va aconseguir el seu primers èxits amb Finis Mundi i La llegenda del rei errant, però donant el salt cap a una novel més enfocada a joves adults va aconseguir convertir el seu sèrie de les Cròniques d'Idhun en tot un supervendes entre el públic adolescent, sent nombroses les seves reedicions i fins i tot el seu pas al món del còmic.Gallego ha provat sort amb una novel·la per a lectors adults amb Dos velas para el diablo, encara que sense deixar de banda el món juvenil, com demostra la seva sèrie de Sara y las goleadoras.L'obra de Laura Gallego ha estat traduïda a més de quinze idiomes i publicada en pràcticament tot el món.
I . JACKEra ja de nit, una nit de finals de maig, i un noi de tretze anys pujava amb bicicleta per una carretera comarcal vorejada d'altes coníferes, de tornada a casa, una granja al costat d'un petit bosc.Es deia Jack. Ja feia un parell d'anys que vivia amb els seus pares en aquella granja als afores de Silkeborg, una petita ciutat danesa, i totes les tardes, en sortir de classe, si el temps ho permetia, feia aquell trajecte en bicicleta. Li agradava fer exercici i, a més, el recorregut al costat del bosc el relaxava i apartava de la seva ment totes les preocupacions.Però, per alguna raó, aquella vegada era diferent.Portava tot el dia tenint una estranya intuïció respecte a la seva casa i els seus pares. No hauria sabut dir de què es tractava, però tampoc havia pogut evitar cridar a la seva mare al migdia, per assegurar que els dos estaven bé, i ho havia trobat tot en ordre. No obstant això, tot just una estona abans, en sortir de l'escola, havia sentit que aquell molest pressentiment que ho havia assetjat durant tot el dia tornava amb més força. Sense cap motiu aparent, intuïa que la seva família estava en perill. I sabia que era absurd, sabia que no tenia una explicació racional per aquella sensació, però no podia evitar-ho. Havia d'arribar a casa com més aviat millor i comprovar que tot anava bé.Quan va arribar a la granja per fi, el cor estava a punt de esclatar l'esforç. Va deixar la bicicleta tirada al costat del cobert, sense preocupar-se per guardar-la, i va córrer cap a l'entrada.Es va aturar de sobte, amb el cor bategant-li amb força.Joker, el seu gos, no hi havia anat a rebre'l, com cada dia. Tampoc se sentien els seus lladrucs des de la part posterior de la granja. "Hi haurà estat a la selva", es va dir Jack, tractant de calmar-se.No va poder evitar, però. Va començar a córrer de nou cap a la porta de la casa. La va trobar mig oberta i va entrar. Alguna cosa el va detenir.
(...)
