La tranquil.litat del petit poble francès de Beaufort es veu alterada per un fet que, en principi, sembla no tenir una explicació raonable. El granger Henri Morillon ha trobat morta una de les seves vaques en estranyes circumstàncies: completament dessagnada.Alguns habitants del poble, com el jove Jerôme, creuen que la mansió Grisard guarda certa relació amb el succés. El vell casalot havia estat deshabitat i abandonat durant molts anys, fins que de sobte s'instal·la la bella i enigmàtica Isabelle, que torna a la localitat que la va veure néixer i d'on va fugir temps enrere. El misteri que envolta aquesta dona despertarà les sospites dels seus veïns, i el gendarme del lloc, el jove Max, comença a investigar.Font: http://www.lauragallego.com/sed.htm
Laura Gallego García (Quart de Poblet, 11 d'octubre de 1977) és una escriptora valenciana de literatura juvenil.Als onze anys començà a escriure amb una amiga seva la que seria la seva primera novel·la sense publicar, Zodíaccía, un mundo diferente (disponible a la seva pàgina web). Als 21 anys, quan estava estudiant Filologia Hispànica, va escriure la novel·la Finis Mundi, amb la que obtingué el primer premi al concurs Vaixell de Vapor de l'editorial SM.És fundadora de la revista universitària Náyade, repartida trimestralment en la Facultat de Filologia i va ser codirectora de la mateixa des de 1997 a 2000.La seva primera novel·la publicada fou Finis Mundi (1999), però obtingué major popularitat amb la seva trilogia Cròniques de la Torre. Arrel d'aquesta trilogia va sorgir un gran interès per la seva obra, espacialment a Internet. Pero tot i que la seva fama es deu principalment a les novel·les juvenils, ha publicat també obres dirigides a un públic menor, incloent-hi els prelectors (Retorn a l'Illa Blanca, El carter dels somnis o la serie d'Alba, entre altres). El 2004 començà la seva segona trilogia, titulada Memòries d'Idhun. Les seves novel·les han estat traduïdes, des del castellà, a molts altres idiomes: català, anglès, francès, italià, portuguès, coreà, finès, japonès, alemany, hongarès, polonès, suec, danès, noruec i romanès.
Font: “Laura Gallero García” [en línia] Viquipèdia. Wikimedia Foundation [Disponible a http://ca.wikipedia.org/wiki/Laura_Gallego_Garc%C3%ADa
] Consulta: 26 d’octubre de 2010
Capítol uLa señora Bonnard es va detindre un moment per a recuperar l’alè. Venia corrents des de la plaça i el seu cos rabassut no estava acostumat a aqyuest ritme. Es disposava a reprendre la seua precipitada carrera quan va sentir una veu darrere seu:
- Régine! Régine!
La senyora Bonnard, una miqueta contrariada, va esperar que la senyora Lavoine arribara a la seua altura.
- On vas tan de pressa, Régine? No véns hui al mercat?
- Com, Marie... Encara no ho saps? –La senyora Bonnard va fingir sorpesa-. No has sentit la notícia?
La senyora Lavoine va negar tímidament. Sabia, com ningú, que la senyora Bonnard sempre era la primera a assabentar-se de totes les xafarderies. Però la menuda i submisa senyora Lavoine era massa ingènua per adonar-se que, a més, la seua amiga gaudia deixant patent la ignorància de les seues veïnes en matèria de novetats, i que li encantava ser la font d’informació de totes les comares de Baufort. Per això va acceptar el seu paper en el joc de la senyora Bonnard, per això i perquè també ella volia saber què era allò tan important que feia córrer i esbufegar la seua obesa companya.
(...)
