Aquesta antologia, preparada per María Asunción Mateo, esposa del poeta i especialista d'excepció de la seva obra, ens presenta la doble faceta d'Alberti: com a poeta i pintor. I estableix per primera vegada, a l'estudi de la seva obra, un original paral.lelisme entre Les quatre estacions d'Antonio Vivaldi i la carpeta de serigrafies del mateix títol del poeta gadità; el cromatisme i lluminositat es posen d'acord amb els seus versos. 
Rafael Alberti (El Puerto de Santa María, Cádiz, 16 de diciembre de 1902 - ibídem, 28 de octubre de 1999) Poeta i dramaturg espanyol, nascut al port de Santa María, Cadis, el 1902.Considerat com un dels grans poetes del panorama literari espanyol, va ser l'últim poeta de la Generació del 27, guanyador del Premi Nacional de Literatura, el 1925, i del Premi Cervantes el 1983.Durant la guerra civil va militar activament en la política i dirigir diverses revistes d'orientació comunista.Va viure a l'exili fins a l'any de 1977. Va morir a Madrid el 1999.
Font:
1917
1
Mil novecientos diecisiete.
Mi adolescencia: la locura
por una caja de pintura,
un lienzo en blanco, un caballete.
Felicidad de mi equipaje
en la mañana impresionista.
Divino gozo, la imprevista
lección abierta del pasaje.
Cándidamente complicado
fluye el color de la paleta,
que alumbra al árbol en violeta
y al tronco en sobra de morado.
Comas radiantes son las flores,
puntos las hojas, reticentes,
y el agua, discos trasparentes
que juegan todos los colores.
El bermellón arde dichoso
por desposar al amarillo
y erguir la torre de ladrillo
bajo un naranja luminoso.
(...)
