dimecres, 9 de novembre del 2011

Roig robí

De vegades és una bona creu pertànyer a una família amb tants misteris! Almenys això és el que creu la Gwendolyn, una noia de setze anys, fins que un dia, sense saber com, es troba a Londres del penúltim tombant de segle. I llavors descobreix que ella és precisament el misteri més gran de tota la seva família. En canvi, hi ha una cosa que no ha vist: que és molt més recomanable no enamorar-se entre una època i una altra. Perquè això fa que les coses siguin molt més complicades! L'autora de best-sellers Kerstin Gier aconsegueix com ningú fer reviure el sentiment més bonic del món! Trepidant, divertida, intrigant: en Gideon i la Gwen travessen, amb el seu amor, totes les fronteres del temps!






Kerstin Gier, nascuda a Bergisch Galabach (Alemanya) el 1966. Escriptora alemanya, és coneguda pels seus llibres dedicats a la literatura infantil i juvenil, destacant per les seves novel · les per a joves adults, amb grans dosis de romanç i pensades per a un públic femení.La seva obra és molt àmplia en llengua alemanya, sent Rubí seva novel·la més coneguda a nivell internacional. El 2005 va resultar guanyadora d'un premi DeLiA.

Hyde Park, Londres
8 d’abril de 1912
Ella va començar a plorar, de genolls a terra; ell, mentrestant, mirava a banda i banda. Tal com havia suposat, en aquesta hora, al parc, no hi havia ni una ànima. Encara faltava temps perquè el fúting es posés de moda, i feia massa fred per als rodamons que solien dormir als bancs del parc, tapats només amb un diari.
Va embolicar amb cura el cronògraf amb el mocador i el va amagar al fons de la motxilla.
Ella es va ajupir a prop d’un arbre a la ribera nord del Serpentine Lake, damunt d’una catifa de jacints florits.
Les espatlles se li movien i el somiqueig se sentia com el so planyívol d’un animal ferit. A ell li costava suportar-ho, però sabia, per experiència, que era millor deixar-la en pau, per això se li va asseure al costat damunt l’herba humida de rosada, va fitar la superfície de l’aigua, llisa com un mirall, i va esperar.
Va esperar que el dolor cedís, el dolor que probablement no l’abandonaria mai del tot.

...